Showing papers by "Open University of Catalonia published in 2002"

Supporting the composition of effective virtual groups for collaborative learning

Abstract: In this paper, the authors explore the different processes involved in constructing effective virtual collaborative learning groups, especially why, when and how these processes affect group formation and to which degree they guarantee the creation of well-functioning and successful learning groups. A student can benefit from collaborative learning only if he/she participates in supportive learning teams. For this reason, their research interest is to aid and provide the means for the configuration of learning groups that are appropriate for different learning situations. A key issue in this process is to make the educational function and structure of collaborative learning groups clear, by identifying and making explicit both the individual and group learning and social goals, as well as the relationships, interaction processes and roles that determine the nature and idiosyncrasy of the group.

¿Por qué le llaman género cuando quieren decir sexo? : una aproximación a la teoría de la performatividad de Judith Butler

Abstract: This text pretends to be an approach from Social Psychology to Butler's theory on the performativity of gender. In contemporary feminist thinking "sex" is usually associated with "nature", and "gender" with "culture" and social dimensions o sex categories; so sex and gender are presented like opposite concepts. Judith Butler proposes in her writings a deconstruction of this dichotomy: she explains that sex is also a social construction and, in consequence, sex would have been gender all the time. This text also studies possible contributions from the theory on performativity to a theory on the subjectivity in Social Psychology; in this sense it's fundamental her defence of the "paradoxical" possibility of social transformation starting from the social categories that constitute us and, at the same time, subordinate us too.

SREMS: System Reliability Using Monte Carlo Simulation with VBA and Excel

Abstract: This paper shows how it is possible to apply Visual Basic for Applications (VBA) and Excel to study complex systems reliability via Monte Carlo simulation. A series of VBA subroutines are added-up to form a program called SREMS, which runs under Excel spreadsheet. SREMS can be applied to estimate reliability in a huge range of different complex systems. It is assumed that both the structure of the system and the theoretical distribution of failure times for each component are known. The RND function and the inverse transformation method are then used to generate pseudo-random numbers from these theoretical distributions, therefore simulating failure times for each component. Next, the logical structure of the system is used to determine system failure times. Apart from giving estimates for the system reliability together with associated confidence intervals, SREMS is also able to calculate descriptive statistics about the system failure times. In this article, the reliability of two complex systems are es...

Aproximación a una teoría de la afectividad

Abstract: L'emocio es sempre social. Encara que des del punt de vista dominant, les emocions son la constancia i prova irrefutable que els individus existeixen, i que son esgrimides com la prova empirica que ells son les nostres unitats d'analisis, el que tenim entre mans quan parlem d'emocions, es la societat sencera posada en escena en format persona. Aquesta necessaria sociabilitat de les emocions ens ajuda a entendre que no es una simple casualitat que les emocions adequades es corresponguin als valors dominants de la societat. Al voltant d'una mostra d'emocio, s'aconsegueix desplegar una intensa activitat social destinada a orientar-la cap al mes convenient: reprimir-la o fomentar-la, pero sempre per a mantenir o canviar una determinada relacio social. En la nostra societat, l'emocio representa el que l'individu ES amb majuscules. L'emocio es un proces. Allo emocional no ve donat sino que es construeix, i per aixo, es pot construir a determinats subjectes com mes emocionals que altres, per a poder garantir d'aquesta forma que mai podran formar part dels individus de ple dret. Subjectes com ara dones, nens, vells i gent del tercer mon per exemple, es diu que son presa facil de les emocions i per tant exclosos de la racionalitat i de la democracia dels individus. Pero el fet que l'emocional funcioni com dispositiu de control social tambe possibilita la transformacio social. Les emocions son, en la nostra societat, els indicadors de l'agencia, per aixo la gent s'apropia de les normes culturals, pero no de manera passiva, reflexiona amb la finalitat de resoldre les contradiccions i de produir intel·ligibilitat a mesura que construeix les seves identitats. Els individus reproduim l'estructura social perque tenim llibertat d'accio i d'emocio. L'emocio es discursiva. Les emocions es parlen o se silencien, pero el mes remarcable es que existeix un discurs sobre l'inefable en el cas de l'afectivitat. Les emocions es construeixen precisament en les narracions, no precedeixen a les narracions ni les succeeixen, passen en el moment mateix de la conversa encara que aquesta discorri en silenci, perque el significat d'aquest silenci ja ho hem acordat linguisticament. Els eixos. Aquestes tres afirmacions giren al voltant de dos eixos, mateixos que apareixen al llarg de tota la tesi i que a l'especificar-se donen lloc a les tres afirmacions. El primer es que les emocions son un dispositiu de control social i per tant son un proces de reproduccio de la societat tal com es convenient avui dia. Ates que en la nostra societat la configuracio de les emocions les vincula al cos, sembla que el cos hagi_de ser el nou terreny d'estudi, pero aqui s'afirma que el cos es absolutament secundari. L'afectivitat te efectes corporals i depen del cos per a expressar-se i en aixo no es diferencia del discurs, pero aquest 'una mica mes' que te a part del llenguatge es pura i simplement la seva caracteristica d'accio. Es la seva possibilitat de generar efectes immediats, d'establir a traves de determinades practiques afectives relacions de poder. Que son mes poderoses perque ens hem oblidat del seu origen social i les hem col·locat alla on sembla que ens governen sense que ens adonem i on sembla que reflecteixen la veritat de l'individu: el cos. I sens dubte, una de les maneres que ha resultat mes eficac per a mantenir i reproduir cossos amb emocions individuals es el consum. El segon eix es el consum. El consum requereix emocio, requereix ser un acte de plaure en si mateix perque l'economia no sigui tan avorrida i no hagi de recorrer als brutals metodes de la industrialitzacio. Establir les relacions en termes de consum, deixa molt clar que si volem veure alguna relacio entre el nostre interior i el nostre exterior, cal pagar per aixo. Es la via mes facil i amena d'apropiacio del mon, fins i tot del propi cos i de les propies emocions. El consum d'emocions i les emocions com a consum donen compte del proces de creacio i manteniment de la nostra societat actual. Psicosociologia emocional. Aquestes afirmacions i aquests eixos, suggereixen un punt de vista que s'ha anomenat Psicosociologia emocional, a la qual de moment li pertoquen dos quefers, el primer l'etica i el segon els intersticis. La primera perque en un espai on el que predomina es el control i el consum, els valors es troben en les emocions. Dintre d'un projecte etic lligat al Construccionisme social, l'objectiu d'una teoritzacio sobre les emocions es aconseguir que l'afectivitat no sigui reduida a estats abstractes i absoluts transcendents als individus. D'aqui la importancia de recuperar-les per a l'analisi psicosocial. Els segons perque donada la ferma creenca en la manca de control de les emocions, els individus es veuen impel·lits a desplegar tot un seguit de mecanismes de control, vigilancia, gestio i adequacio per a sentir correctament en tot moment. Per aquest motiu, la psicologia social te un espai d'estudi en les esquerdes de la normalitat, estar alli quan les expectatives no es compleixen i donar compte d'aquestes "fallades" en el sistema. Apunts metodologics. L'abordatge de les emocions requereix de l'analisi de la conversa per a fer explicit que es alli on es construeixen, on es dona significat a les situacions i se les hi comenca a "sentir" com a emocions, sempre d'acord amb les exigencies del moment. Serviria per a evidenciar una vegada i una altra que allo que se sent com intim i privat es recognoscible, equivalent i tremendament frequent en tots i cadascun de nosaltres, pero no per universal si no per negociat en la interaccio social. L'emocio te un subjecte igual que ho te el discurs. Mentre que les emocions s'usen i adquireixen sentit per les seves relacions entre elles, tenen un subjecte posicionat emocionalment, amb un lloc de ple dret en l'entramat emocional. El subjecte que es producte de les paraules ho es tambe de les emocions. Pero tambe es requereix una pragmatica de les emocions, ja que l'emocio s'enuncia i de fet es una enunciacio. Hauriem de teoritzar per quines coses serveixen les emocions i quines coses es poden fer amb elles, quines realitats construeixen, quins tipus de subjectes creen o necessiten i com son les relacions que s'estableixen entre elles. Es important canviar les emocions, sentiments, passions i altres afectes menors pel constructe afectivitat, per a deixar clar sense adjectius, que aquesta afectivitat es social.

Controvèrsies tecnocientífiques públiques: l'expertesa no és sempre suficient

Abstract: Las controversias publicas sobre temas tecnocientificos son uno de los fenomenos mas caracteristicos de nuestra epoca, no solo por su numero, sino tambien por su intensidad y virulencia: muchas se acaban convirtiendo en problemas sociopoliticos de primera magnitud. Este trabajo explora el papel que el conocimiento experto tiene en este tipo de situaciones conflictivas. Por una parte, se pone en duda la imagen convencional de la ciencia y la tecnologia que, durante mucho tiempo, ha condicionado la comprension de este tipo de controversias. Por otra, a partir de una distincion analitica entre ciencia normal y ciencia regulativa, y sobre la base de una perspectiva constructivista y simetrica, se estudian los limites de la pericia tecnocientifica en la clausura de las controversias publicas.

Contenidos en comunidades virtuales : análisis de las herramientas y servicios de información

Abstract: This work develops to a comparison of the use of information and communication tools and services in Spanish virtual communities. For it, a classification of these is proposed: scientist-academic, professional and leisure communities are identified. Next, the tools and services offered in the selected sample are analyzed. The study shows different profiles from use and, in general, a low use of the communities like instruments for the creation and management of digital contents.

Análisis Crítico de la Transferencia de Tecnología Clásica

Abstract: El aumento de las redes de cooperacion y alianzas es un buen ejemplo de la necesidad de ampliar el alcance de las actividades de transferencia de tecnologia. En la medida en que las nuevas tecnologias se centran en la generacion y tratamiento de informacion, estas tambien han contribuido sistematicamente a aumentar los flujos de informacion y a reducir los costes de este tipo de operaciones. La llamada globalizacion, en su dimension tecnologica, parece que lleva inexorablemente a las empresas al funcionamiento en redes formales y acuerdos. Las redes no se ven como operaciones puntuales o coyunturales, sino como un requisito fundamental para el crecimiento y la supervivencia de cada socio. El aumento de la oferta del conocimiento y el abaratamiento de sus costes, corre parejo al aumento de su demanda y a la creciente dificultad de su apropiacion.