scispace - formally typeset
Search or ask a question

Showing papers in "Revista de Llengua i Dret - Journal of Language and Law in 2023"


Journal ArticleDOI
TL;DR: The trabajo recoge las novedades jurisprudenciales y normativas relativas al régimen jurídico de uso del euskera en Euskadi producidas en el segundo semestre de 2022 as mentioned in this paper .
Abstract: El trabajo recoge las novedades jurisprudenciales y normativas relativas al régimen jurídico de uso del euskera en Euskadi producidas en el segundo semestre de 2022.

Journal ArticleDOI
TL;DR: In this paper , the authors discuss the coneixement that tením sobre el món de les abreviacions ha variat substancialment: des de l’establiment d'una classificació més o menys acceptada o compartida d’aquests mots abreujats fin a la consolidació de la grafia més adequada a cada classe dabreviació.
Abstract: En quatre dècades, el coneixement que teníem sobre el món de les abreviacions ha variat substancialment: des de l’establiment d’una classificació més o menys acceptada o compartida d’aquests mots abreujats fins a la consolidació de la grafia més adequada a cada classe d’abreviació, aquest aparent galimaties lèxic s’ha anat aclarint i situant en el lloc que li correspon, incloent-hi la recomanació de fer constar abreviacions en els diccionaris generals, per tal com els diccionaris han de poder descodificar també aquestes unitats lèxiques. En aquest article hem volgut posar al dia el coneixement que tenim sobre les abreviacions i l’ús que es recomana o que se’n fa actualment, especialment després de publicada i consolidada la nova normativa ortogràfica de l’Institut d’Estudis Catalans, mitjançant la descripció detallada de cadascun dels subconjunts que abracen les abreviacions (bàsicament, les abreviatures, els símbols i les sigles) i la constatació que les propostes de classificació i de coherència gràfica fetes pels autors continuen essent vigents des d’aquell llunyà any 1985, matisades pels avenços en diverses disciplines que hi estan relacionades.

Journal ArticleDOI
TL;DR: In this article , the authors provide an answer to this question based on the interpretation of the Committee of Experts of the European Charter for Regional or Minority Languages, and address two side issues: whether education in a regional or minority language can be compulsory for all pupils, and under what scenarios would it be legitimate to enforce the use of the State's official language in schools where a RML is the medium of instruction.
Abstract: Catalonia has developed a model of schooling in which Catalan is the medium of instruction and both Catalan and Spanish are compulsory subjects. In 2020, the Superior Court of Justice of Catalonia ruled that at least 25% of teaching must be delivered in Spanish in all schools in Catalonia, raising the issue of whether this obligation conforms to the undertakings chosen by that Spain under the European Charter for Regional or Minority Languages. To clarify, we first need to answer the following question: what does “education in a regional or minority language” mean? This paper provides an answer to this question based on the interpretation of the Committee of Experts of the Charter, and addresses two side issues: whether education in a regional or minority language can be compulsory for all pupils, and under what scenarios would it be legitimate to enforce the use of the State’s official language in schools where a regional or minority language (RML) is the medium of instruction. A conclusion is reached that may offer guidance for future discussion on the role of the State’s official language(s) in RML-medium schools.

Journal ArticleDOI
TL;DR: In this paper , a resolució pactada de les discrepàncies sobre la possible extralimitació del legislador estatal a l'hora de regular la llengua in les senyalitzacions de trànsit.
Abstract: L’impuls per part del legislador per reforçar la presència del català en les polítiques de joventut i en les activitats de lleure educatiu demostra l’interès de l’actual majoria política en el Parlament per recuperar els usos i el prestigi de la llengua pròpia oficial en tots els àmbits. En aquest període també s’ha millorat la regulació sobre l’exigència de la capacitació lingüística de les persones que participen en els processos d’estabilització per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. En l’esfera competencial, s’ha arribat a la resolució pactada de les discrepàncies sobre la possible extralimitació del legislador estatal a l’hora de regular la llengua en les senyalitzacions de trànsit. En l’àmbit parlamentari i polític, continuen els retrets de les formacions conservadores sobre la suposada discriminació dels empleats del Servei de Salut de les Illes Balears a causa dels requisits lingüístics. També segueixen les controvèrsies sobre el règim lingüístic a l’ensenyament. De moment, però, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears desestima la pretensió que el castellà s’usi un vint-i-cinc per cent en un centre d’educació de secundària.

Journal ArticleDOI
TL;DR: The presente crónica recueye les principales novedaes normatives, alministratives, and polítiques in materia llingüística producíes na Comunidá Autónoma del Principáu d’Asturies ente los meses de xunetu y avientu de 2022, con atención especial a les normes xurídiques and resoluciones alministrgiques publicaes nel BOPA as discussed by the authors .
Abstract: La presente crónica recueye les principales novedaes normatives, alministratives y polítiques en materia llingüística producíes na Comunidá Autónoma del Principáu d’Asturies ente los meses de xunetu y avientu de 2022, con atención especial a les normes xurídiques y resoluciones alministratives publicaes nel BOPA (Boletín Oficial del Principado de Asturias). Rescampla especialmente nesti semestre la publicación de los decretos qu’aprueben los currículos d’Educación Infantil, Primaria, ESO y Bachilleratu, anque malapenes introducen novedaes na enseñanza del asturianu y del gallego-asturianu.


Journal ArticleDOI
TL;DR: The adoption of the loi relative to la protection patrimoniale des langues régionales and to leur promotion by le Parlement français ainsi que the décision du Conseil constitutionnel portant sur cette loi révèlent que the protection de la diversité linguistique continue de susciter des débats in France as mentioned in this paper .
Abstract: L’adoption de la loi relative à la protection patrimoniale des langues régionales et à leur promotion par le Parlement français ainsi que la décision du Conseil constitutionnel portant sur cette loi révèlent que la protection de la diversité linguistique continue de susciter des débats en France. Ces développements récents illustrent l’ambivalence de l’État à l’égard de cette diversité, la tension durable entre l’affirmation de l’unité linguistique et du monolinguisme officiel et la volonté de protéger les langues régionales. A travers une motivation laconique, source de critiques et d’incertitudes, le Conseil a déclaré l’inconstitutionnalité de l’enseignement immersif et de l’utilisation des signes diacritiques des langues régionales dans les actes d’état civil sur le fondement de l’article 2 de la Constitution. Cette disposition qui proclame que « La langue de la République est le français » conditionne ainsi l’étendue possible de la protection des langues régionales. Il ressort de cette décision et de la loi finalement promulguée que les frontières de cette protection demeurent tenaces et que son contenu ne peut que demeurer limité.

Journal ArticleDOI
TL;DR: In this paper , a review of the últimos avances proporcionados by la sociolingüística occitana, mediante la descripción analítica de una obra singular y pertinente for la reflexión sobre la situación de las lenguas románicas más amenazadas, is presented.
Abstract: En este trabajo se invita a conocer los últimos avances proporcionados por la sociolingüística occitana, mediante la descripción analítica de una obra singular y pertinente para la reflexión sobre la situación de las lenguas románicas más amenazadas. En concreto, la originalidad del volumen presentado reside en que sitúa el debate en torno a la vulnerabilidad, planteando las posibles limitaciones de alcance de aquellas políticas lingüísticas institucionales que se aplican a contextos diglósicos marcados por una crisis demográfica y dificultades socioeconómicas. Además, se analizan las intervenciones glotopolíticas de orientación ascendente activadas por los agentes locales para preservar y revitalizar sus respectivas lenguas, así como las nuevas prácticas lingüísticas que contribuyen a su patrimonialización desde un punto de vista cultural.

Journal ArticleDOI
TL;DR: The actividad de fomento lingüístico presenta una cierta complejidad jurídica, tanto desde la perspectiva competencial como sustantiva, que será analizada in this trabajo as discussed by the authors .
Abstract: La técnica administrativa de fomento es una de las formas prototípicas de impulso de la normalización lingüística en el sector socioeconómico por parte de los poderes públicos. La actividad de fomento lingüístico presenta una cierta complejidad jurídica, tanto desde la perspectiva competencial como sustantiva, que será analizada en este trabajo. Asimismo, en los últimos tiempos, la actividad subvencional ha de afrontar retos intensos, especialmente los vinculados a las plataformas digitales interoperativas y a la electronificación, que están suponiendo importantes cambios en los procedimientos y en las formas de operar, con efectos sobre los derechos lingüísticos de la ciudadanía, siendo el caso de la Base de Datos Nacional de Subvenciones.

Journal ArticleDOI
TL;DR: Castell et al. as mentioned in this paper proposed a dinamització lingüística: bases, eines, and estratègies for the illes balears.
Abstract: Recensió de Castell, Xisca, Vanrell Maria del Mar (coord.). (2022). La dinamització lingüística: bases, eines i estratègies. Govern de les illes balears i Universitat de les Illes Balears.

Journal ArticleDOI
TL;DR: The presente crónica recoge las novedades en materia lingüística en la Comunidad Foral de Navarra entre los meses de enero y diciembre de 2022 as mentioned in this paper .
Abstract: La presente crónica recoge las novedades en materia lingüística en la Comunidad Foral de Navarra entre los meses de enero y diciembre de 2022. Entre ellas cabe destacar, por un lado, la norma que regula el procedimiento a seguir cuando las personas empleadas se vean afectadas por el cambio de perfil lingüístico de su plaza debido a la asignación del requisito de conocimiento preceptivo de euskera a la misma y, por otro lado, la normativa que establece el currículo de educación infantil, educación primaria, educación secundaria y bachillerato y que señala los objetivos a alcanzar en euskera.

Journal ArticleDOI
TL;DR: In this article , forensic linguistics as applied to gender-based violence (GBV), a current social problem which persists despite the many measures adopted to eradicate it, has been studied from several perspectives such as psychology, criminology and law.
Abstract: The focus of this article is forensic linguistics as applied to gender-based violence (GBV), a current social problem which persists despite the many measures adopted to eradicate it. Gender-based violence leads to different kinds of crimes, which have been studied from several perspectives such as psychology, criminology and law. In this preliminary study of forensic linguistics applied to GBV crimes in Italy in particular, we aim to provide a review of the research literature on GBV and forensic linguistics. We begin by considering the discipline of forensic linguistics and introducing two psychological models – Walker (1979) and Pence (1993) – which are helpful in contextualising GBV. We then proceed in two directions: first, we examine communication between victims and legal sector professionals; and second, we consider linguistic evidence for police and judicial investigation through discourse analysis of communication between perpetrators and victims. Finally, conclusions are drawn with an eye to future scenarios.

Journal ArticleDOI
TL;DR: In this article , the authors present an overview of the most promising language technologies in terms of their relevance from the point of view of multilingual communication between citizens and the administration, and present some ideas on how these could be integrated towards the multilingual transformation of Spanish public administrations without neglecting some of the attendant ethical and legal issues.
Abstract: Interactions between citizens and the public administration are increasingly taking place by electronic means, often referred to as e-government. In Spain, these interactions mostly have to be monolingual, in Spanish, in the case of the central administration, but may be bilingual or even multilingual in autonomous communities that have their own official language. In this paper, we intend to show how state-of-the-art oral and written linguistic technologies for Spain’s coofficial languages could allow speakers of these languages to use them in many of their administrative relations with any Spanish public agency, thereby facilitating the conversion of Spain’s mostly monolingual administration into a multilingual one, enhancing digital language equality and guaranteeing the linguistic rights of speakers of minoritised languages. We will present an overview of the most promising language technologies in terms of their relevance from the point of view of multilingual communication between citizens and the administration. We will also review the existing technologies for Spain’s co-official languages, and present some ideas on how these could be integrated towards the multilingual transformation of Spanish public administrations without neglecting some of the attendant ethical and legal issues. The present work is intended to serve as an introductory and accessible overview for legislators, administrators, or any other person interested in the potential of language technologies to assist in developing a multilingual public administration.

Journal ArticleDOI
TL;DR: The presente trabajo aborda el régimen jurídico del uso de lenguas cooficiales en los expedientes de contratación pública as mentioned in this paper .
Abstract: El presente trabajo aborda el régimen jurídico del uso de lenguas cooficiales en los expedientes de contratación pública. En particular, las condiciones de uso de estas lenguas en las plataformas electrónicas relacionadas con la contratación pública.

Journal ArticleDOI
TL;DR: In this article , a planificación and adopción de modelos de explotación y sostenibilidad of los recursos lingüísticos in España are presented.
Abstract: El procesamiento automático del lenguaje natural y, en particular, la traducción automática tienen enorme potencial para el español y otras lenguas españolas. Los poderes públicos desde hace una década han fijado los objetivos de las políticas en inteligencia artificial (IA) y lenguas, dotados ahora con más de 1.100 millones de euros en los Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica (PERTE) “Nueva Economía de la Lengua”. Es clave la generación (pública) de infraestructuras, recursos, bases y, sobre todo, corpus lingüísticos que alimentan a la IA y otras tecnologías lingüísticas desarrolladas especialmente por el sector privado. El Derecho de la UE tiende hacia la flexibilidad y apertura de estos recursos lingüísticos. No obstante, desde el régimen de propiedad intelectual y el de reutilización de datos, no hay obligación de abrir y poner a disposición estos recursos, sino que los promotores tienen el derecho sui géneris a que no se pueda hacer minería de datos u otros procesados sin su autorización. Se critica la insuficiente regulación. Sobre esta base, es clave la elección de licencias permisivas, como las del ecosistema Meta-Share, de potencial proyección a los corpus españoles. Finalmente, se exponen los elementos clave en la planificación y adopción de modelos de explotación y sostenibilidad de los recursos lingüísticos en España.

Journal ArticleDOI
TL;DR: In this paper , Manlleu et al. investigated the effect of variació in català central and found that the most common forma is lis, els, li, li or lis.
Abstract: En català central, el pronom clític datiu de tercera persona del plural es realitza com els, els hi, li o lis. Aquest fenomen de variació s’ha tractat sobretot en relació amb diverses combinacions pronominals, però no tant de manera aïllada i a partir de mostres d’ús. S’analitza longitudinalment l’ús d’aquestes formes i la seva relació amb la llengua inicial en mostres de 69 informants de Manlleu i Mataró obtingudes a 1r i 4t d’ESO per a l’avaluació de la competència oral en un context interactiu. S’observen diferències significatives en l’ús de les variants per catalanoparlants, castellanoparlants i bilingües inicials. Els resultats indiquen que hi hauria un canvi lingüístic en curs i que possiblement la dimensió sociolingüística associada a cada forma s’adquiriria en aquesta etapa. Les variants seguirien l’ordre següent, de més a menys marcades: lis, els, li, els hi. Els resultats encoratgen nous estudis sobre aquest i altres fenòmens de variació en català contemporani i que considerin variables independents relacionades amb la llengua inicial, com la llengua amb els progenitors o la d’identificació, per contribuir a la (socio)lingüística i a la fonamentació empírica d’anàlisis lingüístiques d’anònims.

Journal ArticleDOI
TL;DR: The authors recull el comentari de les resolucions del Tribunal Constitucional que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua.
Abstract: El text recull el comentari de les resolucions del Tribunal Constitucional que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua.

Journal ArticleDOI
TL;DR: The TSXG 7516/2022 as mentioned in this paper has been used for construir unha documentada and sólida interpretación do respecto da legalidade vixente e a xurisprudencia dos preceptos da ordenanza that regulaba os usos lingüísticos ad intra e ad extra.
Abstract: Sen actividade normativa ou administrativa reseñable, este semestre o feito máis destacado é a STXG 7516/2022 polo que se desestiman todos os motivos polos que se tiña impugnado a práctica totalidade da Ordenanza de uso do galego da cidade de Coruña. O TSXG aproveita para construir unha documentada e sólida interpretación do respecto da legalidade vixente e a xurisprudencia dos preceptos da ordenanza que regulaba os usos lingüísticos ad intra e ad extra para favorecer a normalización da lingua galega nas actividades municipais.

Journal ArticleDOI
TL;DR: The authors analyse les principaux changements au régime linguistique québécois depuis la fin des années 1960-2010, and present two main reasons for these changes: the first is that législative initiatives lé gislatives ne visent plus à se plier aux décisions des tribunaux, mais to modifier l'équilibre entre les principes de territorialité and de personnalité, and the second, au profit du premier.
Abstract: Ce texte analyse les principaux changements au régime linguistique québécois depuis la fin des années 1960. Il met de l’avant deux arguments. Le premier est que l’approche québécoise a cherché à combiner, bien que de manière inégale et imparfaite, les deux principes que sont la territorialité et la personnalité, qui ne sont pas mutuellement exclusifs, tout en accordant la prépondérance au premier. Or, dans le contexte juridique canadien, la prépondérance québécoise du principe de territorialité heurte de plein fouet la prépondérance canadienne attribuée au principe de personnalité. C’est ce que les tribunaux doivent trancher de la fin des années 1970 jusqu’en 2010, et les multiples amendements du Québec apportés à la Charte de la langue française ont visé à conformer cette dernière au droit canadien. Le deuxième argument est que le gouvernement du Québec a cherché, depuis 2012, à renforcer le principe de territorialité en réduisant la portée des dispositions associées au principe de personnalité. En d’autres termes, les initiatives législatives ne visent plus à se plier aux décisions des tribunaux, mais à modifier l’équilibre entre les principes de territorialité et de personnalité, et ce, au profit du premier.

Journal ArticleDOI
TL;DR: In this paper , a crònica analitza les principals disposicions normatives estatals relacionades amb usos lingüístics publicades al Butlletí Oficial de l’Estat durant el segon semestre de 2022.
Abstract: La crònica analitza les principals disposicions normatives estatals relacionades amb usos lingüístics publicades al Butlletí Oficial de l’Estat durant el segon semestre de 2022.

Journal ArticleDOI
TL;DR: In this article , the authors propose a revisió de les avaluacions de què ha estat objecte el règim lingüístic en l’ensenyament a Catalunya i també el previst en altres comunitats autònomes, als cicles de control de compliment del conveni.
Abstract: L’article revisa les avaluacions del règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya en seu del Consell d’Europa, desplegades en el marc dels diversos cicles de control de compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Més concretament, s’hi revisarà l’avaluació del model prenent en consideració els informes del Comitè d’Experts i recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa. Formalment, l’article s’estructura en tres parts. La primera part revisa la posició de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries dins el sistema de fonts del dret, i fa un apunt especial al valor jurídic i interpretatiu que li reconeix la jurisprudència constitucional. Partint d’aquesta base, la segona part de l’article s’endinsa en una revisió de les obligacions contretes per l’Estat espanyol en el seu instrument de ratificació del conveni, en l’àmbit dels usos lingüístics en l’ensenyament. S’hi revisen els compromisos adquirits, jurídicament vinculants, d’ampli espectre. Finalment, l’article proposa una revisió de les avaluacions de què ha estat objecte el règim lingüístic en l’ensenyament a Catalunya i també el previst en altres comunitats autònomes, als cicles de control de compliment del conveni. Per fer-ho, es tindran en compte els exàmens periòdics desplegats als informes del Comitè d’Experts i a les recomanacions del Comitè de Ministres del Consell d’Europa.

Journal ArticleDOI
TL;DR: In this paper , the authors examined the representation of gender-based violence in legal language in Spain and found that there is a bias in representation of violence, aggressors and victims in court judgments.
Abstract: Violence against women is a gruesome problem in our society. In 2021 alone, there were around 170,000 complaints of gender-based violence in Spain, and this number has been steadily increasing since 2009, when the first data was collected. Complaints of gender-based violence in Spain are handled and decided by exclusive, specialised or compatible courts; if convicted, the perpetrators can then appeal to higher courts. Given the performative nature of language (Austin, 1962; Searle, 1969), it is of the utmost importance to analyse the language used in court by judges and lawyers to refer to violence against women, as this influences the mainstream social perception by facilitating a construal of gender violence. The ways in which language and violence are intertwined have long been studied from various perspectives (Derrida, 2001; Fairclough, 1989; Foucault, 1980). Other authors have explored how language can inflict (and therefore provoke) violence in various forms (van Dijk, 1995; Silva, 2017a, 2017b). In this paper, we examine the representation of gender-based violence in legal language in Spain. We address the language used to refer to violence in the texts analysed; the portrayal in court judgements of participants in acts of gender-based violence; and the resulting social representation of violence, victims and aggressors. We also examine the representation of women from a constructionist perspective (Butler, 1992; 1997; 2004), using corpus pragmatics (Romero-Trillo, 2008) to analyse lexical items and expressions in 20 court judgments in the context of gender-based violence. The results indicate some bias in the representation of violence, aggressors and victims in court judgments.

Journal ArticleDOI
TL;DR: Aquesta crònica vol ser un recull dels diferents textos legislatius que fan referència a lús de la llengua catalana al Principat d’Andorra, impliquen diversos àmbits de la societat i són del segon semestre de 2022 as mentioned in this paper .
Abstract: Aquesta crònica vol ser un recull dels diferents textos legislatius que fan referència a l’ús de la llengua catalana al Principat d’Andorra, impliquen diversos àmbits de la societat i són del segon semestre de 2022. També hi podreu trobar diversos articles, convocatòries i comunicats sobre la llengua del país que ha tingut l’opinió pública andorrana.

Journal ArticleDOI
TL;DR: In particular, en ámbitos de competencia exclusiva estatal o compartida entre el Estado y las comunidades autónomas, tendió a la centralización, con impacto sobre los derechos lingüísticos, al igual que ocurrió cuando the Estado concretó la condicionalidad para el acceso a fondos de financiación dirigidos a comunidad autónoma y entidades locales in el marco de la normativa de estabilidad presupuestaria and sostenibilidad financiera as mentioned in this paper .
Abstract: El impulso al proceso de transformación digital está generando el surgimiento de plataformas tecnológicas en áreas fundamentales de la acción administrativa. Es el caso de la Base de Datos Nacional de Subvenciones y de la Plataforma de Contratación del Sector Público, pero también de múltiples registros que atienden muy diversas finalidades. En ámbitos de competencia exclusiva estatal o compartida entre el Estado y las comunidades autónomas la regulación de estas plataformas y registros tendió a la centralización, con impacto sobre los derechos lingüísticos, al igual que ocurrió cuando el Estado concretó la condicionalidad para el acceso a fondos de financiación dirigidos a comunidades autónomas y entidades locales en el marco de la normativa de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera.

Journal ArticleDOI
TL;DR: The Oficina de Drets Lingüístics de Valencianes (OFDL) as discussed by the authors adopts a nova divisió comarcal amb efectes cartogràfics, així compte de la nova regulació legislativa per al funcionament de l’Oficina of Drets, imposada per la prèvia anul·lació judicial.
Abstract: Al segon semestre de 2022 s’ha aprovat una nova divisió comarcal amb efectes cartogràfics, tot i que a hores d’ara encara no hi ha una regulació amb efectes jurídics, la qual cosa evidencia la incapacitat del legislador autonòmic per al desenvolupament de les adients disposicions estatutàries. També es dona compte de la nova regulació legislativa per al funcionament de l’Oficina de Drets Lingüístics, imposada per la prèvia anul·lació judicial del Decret de la seua creació. El requisit lingüístic per a la funció pública docent és novament objecte de comentari, així com l’aplicació del dret a rebre les comunicacions en la llengua escollida per l’interessat. Es manté també l’apartat toponímic, en aquest cas impulsat per la normalització lingüística. Finalment es dona raó del compromís del professorat de dret administratiu de les universitats públiques valencianes per a la promoció de l’ús del valencià a l’ensenyament.

Journal ArticleDOI
TL;DR: In this paper , aquest treball s’explica la primera docència del dret in llengua catalana, in which els continguts dels articles jurídics publicats a la revista, conclou que va tenir una visió historicista marcada, molt influenciada per l'Escola Històrica del Dret i també pel catolicisme social.
Abstract: En aquest treball s’explica la primera docència del dret en llengua catalana. Es fa a partir del buidatge del contingut de la revista dels Estudis Universitaris Catalans. La docència del dret en català tingué un temari extens i adaptable als estudis ordinaris de la Universitat de Barcelona; fins i tot, en algun punt fou més innovador. A més, es feia servir de manera reiterada l’aprenentatge pel mètode del cas. També s’expliquen els continguts dels articles jurídics publicats a la revista i es conclou que va tenir una visió historicista marcada, molt influenciada per l’Escola Històrica del Dret i també pel catolicisme social.

Journal ArticleDOI
TL;DR: In this article , the authors present an overview of the most promising language technologies in terms of their relevance from the point of view of multilingual communication between citizens and the administration, and present some ideas on how these could be integrated towards the multilingual transformation of Spanish public administrations without neglecting some of the attendant ethical and legal issues.
Abstract: Interactions between citizens and the public administration are increasingly taking place by electronic means, often referred to as e-government. In Spain, these interactions mostly have to be monolingual, in Spanish, in the case of the central administration, but may be bilingual or even multilingual in autonomous communities that have their own official language. In this paper, we intend to show how state-of-the-art oral and written linguistic technologies for Spain’s coofficial languages could allow speakers of these languages to use them in many of their administrative relations with any Spanish public agency, thereby facilitating the conversion of Spain’s mostly monolingual administration into a multilingual one, enhancing digital language equality and guaranteeing the linguistic rights of speakers of minoritised languages. We will present an overview of the most promising language technologies in terms of their relevance from the point of view of multilingual communication between citizens and the administration. We will also review the existing technologies for Spain’s co-official languages, and present some ideas on how these could be integrated towards the multilingual transformation of Spanish public administrations without neglecting some of the attendant ethical and legal issues. The present work is intended to serve as an introductory and accessible overview for legislators, administrators, or any other person interested in the potential of language technologies to assist in developing a multilingual public administration.

Journal ArticleDOI
TL;DR: The presente trabajo trata de dar cuenta de algunas de las implicaciones que the automatización of ciertas interacciones o relaciones with los ciudadanos, and especialmente el empleo de algoritmos e inteligencia artificial, pueden producir respecto de los derechos lingüísticos de los cíudadanas, especificmente en la medida in que alguna de estas nuevas posibilidades tecnológicas puede (e incluso jurídicamente deben, en algunos casos) ser empleadas for mejorar las posibiliadades de ejercicio efectivo de estos derechós as mentioned in this paper .
Abstract: El presente trabajo trata de dar cuenta de algunas de las implicaciones que la automatización de ciertas interacciones o relaciones con los ciudadanos, y especialmente el empleo de algoritmos e inteligencia artificial, pueden producir respecto de los derechos lingüísticos de los ciudadanos, especialmente en la medida en que algunas de estas nuevas posibilidades tecnológicas pueden (e incluso jurídicamente deben, en algunos casos) ser empleadas para mejorar las posibilidades de ejercicio efectivo de estos derechos. En este sentido, se analiza también cómo la reciente evolución jurisprudencial, tanto en el ámbito constitucional como de jurisprudencia ordinaria, en la dirección de limitar la capacidad de las Administraciones públicas de dirigirse por defecto a los ciudadanos en las lenguas minorizadas como política pública de incentivo podría de alguna manera verse superada, o al menos matizada en sus efectos, con la implantación de sistemas predictivos o de inteligencia artificial que lograran identificar correctamente a posibles ciudadanos competentes en esas lenguas para poder iniciar la interacción con ellos empleándolas.

Journal ArticleDOI
TL;DR: De Shorten, Andrew as discussed by the authors , discusses the political theory of diversity in the context of multiculturalism, and proposes a framework of diversity-based political theory for the future of Australia.
Abstract: Recensió de Shorten, Andrew. (2022). Multiculturalism: the political theory of diversity today

Journal ArticleDOI
TL;DR: The authors recull el comentari de les resolucions del Tribunal Suprem que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua.
Abstract: El text recull el comentari de les resolucions del Tribunal Suprem que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua.