scispace - formally typeset
Search or ask a question

El procés de desistiment de les persones empresonades. Obstacles i suports

01 Jan 2011-Iss: 53, pp 7-11
TL;DR: Aixi mateix, aquests processos de transicio es contextualitzen tant en el marc d'una trajectoria passada (familiar, formativa-laboral, delictiva i penitenciaria) com tambe en la fase del cicle vital en que hom se situa, en tant que aquests dos eixos delimiten, en bona mesura, l'estructura d'oportunitats i els marcs de referencia de la persona al sortir de la pres
Abstract: La recerca aborda els mecanismes de transicio entre la preso i la vida en llibertat i, particularment, el paper que aquests juguen en els processos de desistiment del delicte. Centrant-se en poblacio masculina condemnada a preso per delictes patrimonials i/o contra la salut publica, la recerca vol identificar les narratives de desistiment i persistencia en l'activitat delictiva, i coneixer com determinats factors externs contribueixen a la construccio d'aquestes narratives. Aquests factors externs son concebuts com a punts d'inflexio que poden propiciar el canvi, i estan relacionats tant amb allo tractat i viscut dins la preso com amb els suports i vincles existents en la comunitat on es desemboca. Aixi mateix, aquests processos de transicio es contextualitzen tant en el marc d'una trajectoria passada (familiar, formativa-laboral, delictiva i penitenciaria) com tambe en la fase del cicle vital en que hom se situa, en tant que aquests dos eixos delimiten, en bona mesura, l'estructura d'oportunitats i els marcs de referencia de la persona al sortir de la preso. Amb aquest objectiu s'ha plantejat un disseny prospectiu en dues onades: la primera onada contempla la realitzacio d'entrevistes personals narratives durant les setmanes previes a la finalitzacio de la condemna de preso per coneixer la biografia, la darrera etapa a la preso i les narratives sobre la transicio; la segona onada esta previst fer-la un any despres de la finalitzacio de la condemna i estara centrada en l'analisi del proces de transicio. Aquest informe presenta els resultats de la primera onada.
Citations
More filters
01 Jan 2014
TL;DR: Resumen basado en el de la publicacion Resumen en ingles y catalan Monografico con el titulo: Pedagogia social comunitaria y exclusion social as discussed by the authors.
Abstract: Resumen basado en el de la publicacion Resumen en ingles y catalan Monografico con el titulo: Pedagogia social comunitaria y exclusion social

5 citations

01 Jan 2013
TL;DR: In this paper, a recerca aborda the situacio penitenciaria de regressio a segon grau d'una persona classificada en tercer grau de tractament.
Abstract: La recerca aborda la situacio penitenciaria de regressio a segon grau d'una persona classificada en tercer grau de tractament. Aquesta recerca neix de la dada que a Catalunya el retorn esglaonat a la comunitat (a partir del tercer grau o de la llibertat condicional) no es la forma habitual en que les persones condemnades extingeixen la condemna sino que resulta mes comu la finalitzacio en segon grau. Aquesta realitat resulta preocupant ja que existeix una evidencia cientifica favorable al retorn esglaonat com un sistema amb mes probabilitats d'aconseguir la reinsercio de la persona. La recerca parteix de que un dels factors que explica aquesta taxa baixa de finalitzacio de la condemna en tercer grau o en llibertat condicional es justament la regressio a segon grau. Acceptat aquest fet, els objectius de la recerca consisteixen en valorar si el nostre sistema penitenciari fa un us restringit de la regressio i en explorar si es poden identificar les causes que expliquen que una vegada que s'ha produit la regressio sigui dificil reprendre el proces de reinsercio a la comunitat. Per dur a terme la recerca s'ha pres com a poblacio de referencia les persones que van patir una regressio a segon grau a Catalunya durant l'any 2011 i que finalitzen la seva condemna entre l'1 de juliol i el 31 de desembre del 2012. Aixo dona una poblacio de 52 persones. S'ha procedit a estudiar els expedients penitenciaris d'aquestes persones i s'ha aconseguit entrevistar al 75% d'elles. La recerca posa de manifest que la nostra practica de regressio es troba encara allunyada d'un model garantista i rehabilitador, indica algunes raons que expliquen la dificultat de recuperar el tercer grau o la llibertat condicional una vegada regressat i finalment s'assenyalen un conjunt de recomanacions o bones practiques.

2 citations

References
More filters
Journal ArticleDOI
TL;DR: In this article, the authors argue that the age distribution of crime is sufficiently invariant over a broad range of social conditions that these uses of the age distributions are not justified by available evidence.
Abstract: One of the few facts agreed on in criminology is the age distribution of crime. This fact has been used to criticize social theories of crime causation, to provide the foundation for other theories, to justify recent emphases on career criminals, and to support claims of superiority for longitudinal designs in criminological research. In the present paper, we argue that the age distribution of crime is sufficiently invariant over a broad range of social conditions that these uses of the age distribution are not justified by available evidence.

1,818 citations

Journal ArticleDOI
TL;DR: In this paper, a symbolic interactionist perspective on desistance is developed as a counterpoint to Sampson and Laub's theory of informal social control, and life history narratives are used to illustrate the perspective.
Abstract: This article analyzes data derived from the first detailed long‐term follow‐up of a sample of serious adolescent female delinquents and similarly situated males. Neither marital attachment nor job stability, factors frequently associated with male desistance from crime, were strongly related to female or male desistance. A symbolic‐interactionist perspective on desistance is developed as a counterpoint to Sampson and Laub’s theory of informal social control, and life history narratives are used to illustrate the perspective. This cognitive theory is generally compatible with a control approach but (a) adds specificity regarding underlying change mechanisms, (b) explains some negative cases, and (c) fits well with life course challenges facing contemporary serious female (and more provisionally male) offenders.

1,610 citations


"El procés de desistiment de les per..." refers background in this paper

  • ...…que ajudi a la inserció en el mercat de treball) o que el poden dificultar (com una llarga estada a presó o molts anys d’addicció a les drogues) (Giordano et al., 2002).7 6Entre els estudis que es citen a continuació no apareix el de Maruna (2001) ja que es basa en un mostreig intencional, en…...

    [...]

  • ...…menys entre homes i dones que no pas les seves trajectòries; no obstant això, entre les dones té un pes especialment rellevant el rol de cura i, en alguns casos, la religió (Giordano et al., 2002) així com també el vincle que la parella tingui amb la delinqüència (Uggen i Kruttschnitt, 1998)....

    [...]

Journal ArticleDOI
TL;DR: The study of desistance from crime is hampered by definitional, measurement, and theoretical incoherence as mentioned in this paper, and a unifying framework can distinguish termination of offending from the process of desistanc...
Abstract: The study of desistance from crime is hampered by definitional, measurement, and theoretical incoherence. A unifying framework can distinguish termination of offending from the process of desistanc...

1,205 citations

Journal ArticleDOI
TL;DR: The age-crime curve, increasing to a peak in the teenage years and then decreasing, is well-known as discussed by the authors, but it seems to reflect variations in prevalence (the proportion of persons who are offenders) rather than incidence (the rate of offending by offenders).
Abstract: The age-crime curve, increasing to a peak in the teenage years and then decreasing, is well-known. Less well-known is that it seems to reflect variations in prevalence (the proportion of persons who are offenders) rather than incidence (the rate of offending by offenders). Age-crime curves for individuals do not resemble the aggregate curve since incidence does not change consistently between the onset and the termination of criminal careers. This has major implications for criminal justice policy since the greatest residual length of criminal careers, and hence the greatest potential incapacitative effect, may be between ages thirty and forty, not at the peak age. Different types of offenses peak at different ages; this probably reflects crime switching rather than the replacement of one group of offenders by another. There is little specialization in offending, but specialization does increase with age. Age effects need to be separated from period and cohort effects. The age-crime curve probably reflect...

1,145 citations


"El procés de desistiment de les per..." refers background in this paper

  • ...…fet acceptat de manera unànime per la criminologia que la delinqüència agregada (almenys la masculina) augmenta de manera molt aguda entre els 8 i els 17 anys i que a partir d’aquesta edat va disminuint de manera progressiva fins arribar a ser molt reduïda a partir dels 50 anys (Farrington, 1986)....

    [...]

  • ...…segons la propensió inicial (Hirschi i Gottfredson, 1983), si es deu al fet que a partir del final de l’adolescència moltes persones desisteixen de cometre delictes (es redueix, per tant, la prevalència) (Farrington, 1986) o si es deu tant a una reducció de la prevalència com de la incidència....

    [...]