Showing papers by "Open University of Catalonia published in 1999"

Aproximación a una teoría de la afectividad

Abstract: L'emocio es sempre social. Encara que des del punt de vista dominant, les emocions son la constancia i prova irrefutable que els individus existeixen, i que son esgrimides com la prova empirica que ells son les nostres unitats d'analisis, el que tenim entre mans quan parlem d'emocions, es la societat sencera posada en escena en format persona. Aquesta necessaria sociabilitat de les emocions ens ajuda a entendre que no es una simple casualitat que les emocions adequades es corresponguin als valors dominants de la societat. Al voltant d'una mostra d'emocio, s'aconsegueix desplegar una intensa activitat social destinada a orientar-la cap al mes convenient: reprimir-la o fomentar-la, pero sempre per a mantenir o canviar una determinada relacio social. En la nostra societat, l'emocio representa el que l'individu ES amb majuscules. L'emocio es un proces. Allo emocional no ve donat sino que es construeix, i per aixo, es pot construir a determinats subjectes com mes emocionals que altres, per a poder garantir d'aquesta forma que mai podran formar part dels individus de ple dret. Subjectes com ara dones, nens, vells i gent del tercer mon per exemple, es diu que son presa facil de les emocions i per tant exclosos de la racionalitat i de la democracia dels individus. Pero el fet que l'emocional funcioni com dispositiu de control social tambe possibilita la transformacio social. Les emocions son, en la nostra societat, els indicadors de l'agencia, per aixo la gent s'apropia de les normes culturals, pero no de manera passiva, reflexiona amb la finalitat de resoldre les contradiccions i de produir intel·ligibilitat a mesura que construeix les seves identitats. Els individus reproduim l'estructura social perque tenim llibertat d'accio i d'emocio. L'emocio es discursiva. Les emocions es parlen o se silencien, pero el mes remarcable es que existeix un discurs sobre l'inefable en el cas de l'afectivitat. Les emocions es construeixen precisament en les narracions, no precedeixen a les narracions ni les succeeixen, passen en el moment mateix de la conversa encara que aquesta discorri en silenci, perque el significat d'aquest silenci ja ho hem acordat linguisticament. Els eixos. Aquestes tres afirmacions giren al voltant de dos eixos, mateixos que apareixen al llarg de tota la tesi i que a l'especificar-se donen lloc a les tres afirmacions. El primer es que les emocions son un dispositiu de control social i per tant son un proces de reproduccio de la societat tal com es convenient avui dia. Ates que en la nostra societat la configuracio de les emocions les vincula al cos, sembla que el cos hagi_de ser el nou terreny d'estudi, pero aqui s'afirma que el cos es absolutament secundari. L'afectivitat te efectes corporals i depen del cos per a expressar-se i en aixo no es diferencia del discurs, pero aquest 'una mica mes' que te a part del llenguatge es pura i simplement la seva caracteristica d'accio. Es la seva possibilitat de generar efectes immediats, d'establir a traves de determinades practiques afectives relacions de poder. Que son mes poderoses perque ens hem oblidat del seu origen social i les hem col·locat alla on sembla que ens governen sense que ens adonem i on sembla que reflecteixen la veritat de l'individu: el cos. I sens dubte, una de les maneres que ha resultat mes eficac per a mantenir i reproduir cossos amb emocions individuals es el consum. El segon eix es el consum. El consum requereix emocio, requereix ser un acte de plaure en si mateix perque l'economia no sigui tan avorrida i no hagi de recorrer als brutals metodes de la industrialitzacio. Establir les relacions en termes de consum, deixa molt clar que si volem veure alguna relacio entre el nostre interior i el nostre exterior, cal pagar per aixo. Es la via mes facil i amena d'apropiacio del mon, fins i tot del propi cos i de les propies emocions. El consum d'emocions i les emocions com a consum donen compte del proces de creacio i manteniment de la nostra societat actual. Psicosociologia emocional. Aquestes afirmacions i aquests eixos, suggereixen un punt de vista que s'ha anomenat Psicosociologia emocional, a la qual de moment li pertoquen dos quefers, el primer l'etica i el segon els intersticis. La primera perque en un espai on el que predomina es el control i el consum, els valors es troben en les emocions. Dintre d'un projecte etic lligat al Construccionisme social, l'objectiu d'una teoritzacio sobre les emocions es aconseguir que l'afectivitat no sigui reduida a estats abstractes i absoluts transcendents als individus. D'aqui la importancia de recuperar-les per a l'analisi psicosocial. Els segons perque donada la ferma creenca en la manca de control de les emocions, els individus es veuen impel·lits a desplegar tot un seguit de mecanismes de control, vigilancia, gestio i adequacio per a sentir correctament en tot moment. Per aquest motiu, la psicologia social te un espai d'estudi en les esquerdes de la normalitat, estar alli quan les expectatives no es compleixen i donar compte d'aquestes "fallades" en el sistema. Apunts metodologics. L'abordatge de les emocions requereix de l'analisi de la conversa per a fer explicit que es alli on es construeixen, on es dona significat a les situacions i se les hi comenca a "sentir" com a emocions, sempre d'acord amb les exigencies del moment. Serviria per a evidenciar una vegada i una altra que allo que se sent com intim i privat es recognoscible, equivalent i tremendament frequent en tots i cadascun de nosaltres, pero no per universal si no per negociat en la interaccio social. L'emocio te un subjecte igual que ho te el discurs. Mentre que les emocions s'usen i adquireixen sentit per les seves relacions entre elles, tenen un subjecte posicionat emocionalment, amb un lloc de ple dret en l'entramat emocional. El subjecte que es producte de les paraules ho es tambe de les emocions. Pero tambe es requereix una pragmatica de les emocions, ja que l'emocio s'enuncia i de fet es una enunciacio. Hauriem de teoritzar per quines coses serveixen les emocions i quines coses es poden fer amb elles, quines realitats construeixen, quins tipus de subjectes creen o necessiten i com son les relacions que s'estableixen entre elles. Es important canviar les emocions, sentiments, passions i altres afectes menors pel constructe afectivitat, per a deixar clar sense adjectius, que aquesta afectivitat es social.

Un nou desenvolupament en el préstec interbibliotecari del CBUC

Abstract: La cooperacio entre les biblioteques universitaries catalanes en l'ambit del prestec interbibliotecari i l'obtencio de documents (PI/SOD) es una realitat sobretot a partir de la creacio del Consorci de Biblioteques Universitaries de Catalunya (CBUC) . Fruit d'aquesta cooperacio s'han anat desenvolupant serveis i millores d'aquest servei que repercuteixen directament en els usuaris de les universitats catalanes, en les seves necessitats d'informacio i en l'acces al document que eviten els desplacaments per diferents institucions i una notable reduccio dels temps d'espera en la recepcio dels documents.

Matemàtiques a distància: anàlisi de dues experiències

Abstract: Els invents del telefon i la televisio i la feina deis carters van popularitzar un treball de formacio anomenat usualment ensenyament per correspondencia. Amb aixb es tractava d'eixamplar I'educacio per a tothom qui no pogues seguir el ritme de I'escola oficial. Ara, I'us de la informatica ens permet anar mes Iluny i parlem d'educacio a distancia i telematica educativa (vegeu el monografic TE, 16). En particular, fer matematiques a distancia te com a objectiu facilitar I'acces a processos formatius a una part de la poblacio que, d'altra forma, tindria dificultats per fer-ho: malalts, persones grans, interns a les presons, etc.