Showing papers in "Contributions to science in 2001"

Contributions to artificial intelligence: the IIIA perspective

Abstract: La intel·ligencia artificial (IA) es un camp cientific i tecnologic relativament nou dedicat a l'estudi de la intel·ligencia mitjancant l'us d'ordinadors com a eines per produir comportament intel·ligent. Inicialment, l'objectiu era essencialment cientific: assolir una millor comprensio de la intel·ligencia humana. Aquest objectiu ha estat, i encara es, el dels investigadors en ciencia cognitiva. Dissortadament, aquest fascinant pero ambicios objectiu es encara molt lluny de ser assolit i ni tan sols podem dir que ens hi haguem acostat significativament. Afortunadament, pero, la IA tambe persegueix un objectiu mes aplicat: construir sistemes que ens resultin utils encara que la intel·ligencia artificial de que estiguin dotats no tingui res a veure amb la intel·ligencia humana i, per tant, aquests sistemes no ens proporcionarien necessariament informacio util sobre la naturalesa de la intel·ligencia humana. Aquest objectiu, que s'emmarca mes aviat dins de l'ambit de l'enginyeria, es actualment el que predomina entre els investigadors en IA i ja ha donat resultats impresionants, tan teorics com aplicats, en moltissims dominis d'aplicacio. A mes, avui dia, els productes i les aplicacions al voltant de la IA representen un mercat anual de desenes de milers de milions de dolars. Aquest article resumeix les principals contribucions a la IA fetes pels investigadors de l'Institut d'Investigacio en Intel·ligencia Artificial del Consell Superior d'Investigacions Cientifiques durant els darrers cinc anys.

Molecular bases of spinal muscular atrophy: the survival motor neuron gene

Abstract: L'atrofia muscular espinal (AME) es una malaltia neuromuscular autosomica recessiva caracteritzada per Ia degeneracio i Ia perdua de Ies motoneurones de Ia banya anterior de Ia medul·la espinal. Les manifestacions cliniques mes caracteristiques son una debilitat proximal simetrica i una atrofia muscular progressiva. La identificacio del gen SMN1 com a gen determinant de I'AME obre noves alternatives per a I'estudi de Ia malaltia. En Ia majoria dels pacients es detecta I'absencia del gen SMN1 (ja sigui per delecio o per conversio), pero tambe se n'han identificat mutacions puntuals en un petit percentatge. L'absencia del gen SMN1 s'associa a un ampli espectre de manifestacions cliniques, que van des de formes congenites de Ia malaltia fins a casos asimptomatics. Diferents factors modificadors, com el nombre de copies del gen SMN2 – el gen homoleg present tant en controls com en malalts – poden modificar el fenotip i a Ia vegada ser utils per investigar un tractament eficac. Tot i que el gen SMN s'expressa en diferents poblacions neuronals, nomes Ies motoneurones son Ies responsables de Ies manifestacions de Ia malaltia. La proteina SMN forma part d'un complex amb altres proteines que participen en Ia reaccio d'empalmament i aquesta funcio, essencial per a totes Ies cel·lules, sembla ser critica per a Ies neurones motores. Cal aprofundir en I'estudi dels mecanismes que condueixen a I'atrofia muscular espinal.

Can Nietzschean power relations be experimentally investigated using theoretical and viral quasispecies

Abstract: 1. Laboratori de Medicina Interna - Hepatologia, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona2. PhD student at the Departamento de Moral y Filosofia Politica, Universidad Nacional de Educacion a Distancia (U.N.E.D.),MadridNietzsche was the first major philosopher contesting Dar-win’s principle of «struggle for existence» as the motor forevolution. Nietzsche opposed to this principle that of «strug-gle for power». Nietzsche did not deny natural selection, butthought that selection acted essentially on those transforma-tions produced by the struggle for power. The testable hy-pothesis proposed by Nietzsche is that the victory in thestruggle for power does not belong to the strongest, mostfortunately constituted individual but rather to the moreabundant, meanest individuals (Table 1). However, sciencehas not provided a mechanistic formulation of the Niet-zschean concept of power relationships capable of under-taking the challenge of some experimental exploration. Inthis essay we propose that there has been a theoretical for-mulation, amenable to experimental analysis, which pro-vides a test of power relationships among components of apopulation of individuals. We refer to the self-replicationmodel of M. Eigen formulated to describe early replicons atthe origin of life, and which has found an application in theunderstanding of RNA viruses. We describe experimentalobservations on competition among RNA genomes, and werelate the findings to Nietzschean power relationships.

RNA interference: a new and powerful tool for functional genomic analysis

Abstract: catalaEn moltes especies, la introduccio de RNAs de doble cadena indueix un silenciament genic molt especific i potent, anomenat interferencia induida per RNA. Aquest fenomen, basat en la degradacio dirigida de mRNAs, es produeix en gairebe tots els eucariotes, des de tripanosomes a ratolins, incloent-hi fongs i plantes. Les seves possibles aplicacions en ciencia basica i aplicada han despertat un interes general. La interferencia induida per RNA, que actualment s'empra per investigar la funcio genica en sistemes molt diversos, esta relacionada amb la resistencia natural a virus i al silenciament de transposons, com si fos un sistema immunitari primitiu implicat en la vigilancia i control del genoma. En aquest article, fem una revisio dels mecanismes d'actuacio del silenciament genic postranscripcional induit per la interferencia de RNA, de la seva funcio a la natura, de la importancia que te la seva aplicacio en estudis de genomica funcional i de les modificacions i millores que el fan mes efectiu i heretable, i discutim les perspectives de futur d'aquesta tecnica tan versatil en ciencia basica i aplicada. EnglishIn many species, the introduction of double-stranded RNA induces potent and specific gene silencing, referred to as RNA interference. This phenomenon, which is based on targeted degradation of mRNAs and occurs in almost any eukaryote, from trypanosomes to mice including plants and fungi, has sparked general interest from both applied and fundamental standpoints. RNA interference, which is currently used to investigate gene function in a variety of systems, is linked to natural resistance to viruses and ransposon silencing, as if it were a primitive immune system involved in genome surveillance. Here, we review the mechanism of RNA interference in post-transcriptional gene silencing, its function in nature, its value for functional genomic analysis, and the modifications and improvements that may make it more efficient and inheritable. We also discuss the future directions of this versatile technique in both fundamental and applied science.

Calcium homeostasis in the central nervous system: adaptation to neurodegeneration

Abstract: Here we review the results of our recent studies on neurode­ generation together with data on cerebral calcium precipita­ tion in animal models and humans, A model that integrates the diversity of mechanisms involved in neurodegeneration is presented and discussed based on the functional rele­ vance of calcium precipitation,

Piperidones: from alkaloids to pseudopeptides

Abstract: Els nostres treballs inicials sobre la sintesi d'alcaloides que contenen un anell de piperidina en llur estructura, ens va portar a la preparacio de sintons piperidinics diversament funcionalitzats sobre els quals construir molecules mes complexes. Des de llavors hem sintetitzat algunes piperidones, que hem emprat per a la obtencio de compostos amb interes biologic. Al llarg dels anys, aquests compostos van des dels alcaloides fins a pseudopeptids de conformacio restringida. Aquest article consta, per tant, d'una breu introduccio historica, seguida de vuit capitols corresponents als sintons piperidinics mes rellevants que hem desenvolupat: i) 2-aril-4-piperidones, ii) ∆3-piperidein-2-ones i 2-ciano- ∆3-piperideines, iii) 3-amino-2-arilpiperidin-4- nes, iv) 3- aminopiperidin-2-ones, v) glutarimides, vi) enamides, vii) oxazolopiperidones i viii) hidroxilactams.

Applications of optically active metallacycles: new userful materials for the determination of the enantiomeric excess of Lewis bases and as resolving agents for monodentate phosphines

Abstract: EnglishThe synthesis of new optically active cyclopalladated derivatives containing imines and primary amines is described as well as their applications for the determination of the enantiomeric excess and as resolving agents of Lewis bases The synthesis and resolution of new monodentate P-chiral tertiary phosphines is also reported, as well as the application of these new ligands to asymmetric catalysis Besides this, some chiral secondary phosphines have been prepared and their configurational stability has been studied catalaEs descriu la sintesi de nous compostos ciclopal·ladats derivats d'imines i amines primaries, opticament actius, aixi com les seves aplicacions per a la determinacio de l'exces enantiomeric i per a la resolucio de bases de Lewis Tambe es comenta la sintesi i resolucio de noves fosfines P-quirals, aixi com la seva aplicacio a processos de catalisi asimetrica A mes, es descriu la preparacio d'algunes fosfines secundaries quirals i s'estudia la seva estabilitat configuracional

Progress in powder and surface X-ray diffraction crystallography

Abstract: Una de les fites cientifiques mes importants del segle XX ha estat sens dubte la descoberta de la difraccio dels raigs X per la materia cristal·lina i l'aprofitament d'aquest proces en la determinacio de l'estructura cristal·lina dels materials. Tanmateix, no es fins a la darreria de segle que arriba la maduresa en aquest camp amb la solucio gairebe automatica de les estructures cristal·lines petites. Amb la maduresa emergeixen noves aplicacions dels metodes de difraccio. Cal destacar, entre les mes importants per a la Ciencia de Materials, la determinacio de les estructures cristal·lines a partir de dades provinents de la difraccio dels raigs X en pols cristal·lina, aixi com tambe la determinacio de la disposicio atomica en les superficies dels substrats i dels corresponents diposits, quan n'hi ha. Com que els avencos en aquestes dues aplicacions van estretament lligats a una reinterpretacio recent dels metodes directes tradicionals de solucio d'estructures cristal·lines, s'ha cregut convenient fer-ne una breu introduccio. Seguidament, es comentaran les modificacions introduides en aquests metodes, per tal de poder tractar les particularitats especifiques d'aquestes dues noves aplicacions, i finalment, es descriuran alguns exemples.