espanolLa identidad linguistica valenciana parece, a primera vista, la de una region que forma parte de la nacion espanola y de su historia cultural especifica. Sin embargo, cuando se estudia mas a fondo el discurso politico que se produce en la Comunidad Autonoma de Valencia, que ha ganado un caracter cada vez mas polemico sobre todo desde la transicion espanola, nos remite a una comprension de la propia identidad que no necesariamente coincide con el concepto nacional espanol. En realidad, es un discurso que trata de determinar la lengua e identidad valenciana autoctona. ?Que significa ser un valenciano que habla valenciano? ?Es un hablante de dialecto que para «entenderse mejor» recurre al espanol? ?Es el representante de una lengua independiente? ?Es miembro de una familia linguistica reprimida en Espana? ?Y como se le acepta en Espana? O, ?como debe posicionarse politicamente frente al contexto nacional espanol? Partiendo de estas preguntas, prestamos la principal atencion a los frentes politico-identitarios, que estuvieron representados en las Cortes Valencianas entre 2014 y 2016, que seran el elemento principal del presente trabajo. Aspiramos a reflejar y contextualizar tanto historicamente como sociolinguisticamente sus discursos para llegar a una descripcion distanciada y diferenciada de las posiciones, percepciones e interpretaciones contradictorias acerca del significado identitario del valenciano. Basandonos en un analisis semantico del discurso de conflicto basado en corpus mostraremos la genesis y el desarrollo de las actuales conceptualizaciones divergentes, ya que son estas las que convierten esta «lengua propia» en el ‹simbolo de la divergencia identitaria› dentro de un discurso politico producido con y sobre la lengua. catalaLa identitat linguistica valenciana sembla, a primera vista, la d’una regio que forma part de la nacio espanyola i de la seua historia especifica. Aixo no obstant, quan s’estudia mes a fons el discurs politic que es produeix a la Comunitat Autonoma de Valencia, que ha guanyat un caracter cada vegada mes polemic sobre tot des de la transicio espanyola, remet a una comprensio de la propia identitat que no necessariament coincideix amb el concepte nacional espanyol. En realitat, es un discurs que tracta de determinar la llengua e identitat valenciana autoctona. Que significa ser un valencia que parla valencia? Es un parlant de dialecte que per a «entendre’s millor» recorre al espanyol? Es el representant d’una llengua independent? Es membre d’una familia linguistica reprimida a Espanya? I com s’accepta a Espanya? O, com ha de posicionar-se politicament en front del context espanyol? Partint d’aquestes preguntes, fem especial atencio als fronts politico-identitaris que han estat representades a les Corts Valencianes entre 2014 i 2016, que seran l’element principal del present treball. Aspirem a reflectir i contextualitzar tant historicament com sociolinguisticament els seus discursos per a arribar a una descripcio distanciada i diferenciada de les posicions, percepcions i interpretacions contradictories sobre el valencia. Partint d’una analisi semantica del discurs de conflicte basat en corpus, mostrarem la genesi i el desenvolupament de les actuals conceptualitzacions

/pdf/sprache-als-symbol-identitarer-divergenz-das-katalanische-in-iex681voqo.pdf

Sprache als Symbol identitärer Divergenz – Das Katalanische in Valencia zwischen Nationalsprache, Standardsprache und Dialekt

In this article multilingual education is discussed in connection and comparison with bilingual education. An overview of the various forms of multilingual education and teaching is presented, focusing on the socio- and psycholinguistic aspects of multilingual learning. The question of the ideal onset age in a multilingual classroom is dealt with in more detail. Recent research in the Basque Country provides insight into the complexity of multilingual education. The discussion ends with a plea for a multilingual approach to multilingualism.

7. The study of multilingualism in educational contexts

Aims and objectives:The main aim of this study is to find out which social and ideological factors determine the maintenance of Catalan language in public contexts, and particularly the relative we...

Primary and secondary factors in language maintenance in a medium-sized community language: Catalan in Spain:

This thesis describes ethnographically the recent institution of linguistic dissidence in the Balearic Islands, understood as the establishment of a belief in the archipelago’s socio-political field that claims ‘Balearic’, and not the current Catalan, must share official status with Castilian as its authentic autochthonous language. Three associations of language activists created in 2013 are responsible for this development. This thesis analyses two years of social media activity of the three language activist associations, together with other materials. Findings show how activists engaged in a struggle for the legitimisation of an alternative standard that revolved around authenticity ideologies, while they simultaneously secured and advanced the anonymity value of Castilian. Social media was instrumental for these purposes, as it provided activists representational control to articulate discourses about language and to police language practices. This thesis also examines the implications that this development represented for Catalan standardisation. I interviewed 11 language planners working at different institutions in the Balearic Islands and two Catalan language advocates. The interviews provided accounts on the ways institutional actors police the standard variety. After finding a vertical distribution of standard practices among institutional actors, the analysis focuses on a local planner’s social media practices. In all, this thesis advances three arguments about the activists’ strategic adoption of the standard language regime, the existence of an identification need in the Balearic linguistic market, and the role of minoritisation on standardisation.

The institution of linguistic dissidence in the Balearic Islands: Ideological dynamics of Catalan standardisation

When CLIL is for all: Improving learner motivation through peer-tutoring in Mathematics

This article analyzes the proposals having to do with language policy put forward by the political groups that won seats in the Valencian Parliament in the May 2011 elections. Most of these proposals originated in a document entitled Propostes dEscola Valenciana per als programes electorals (Valencian School Proposals for Electoral Platforms). The article examines the scope of the proposals within the framework of the Valencian language policy of recent decades, and does so from a sociolinguistic perspective. In the case of those coalitions that have not been represented in the Valencian government, a comparison is made both with respect to the proposals of the majority parties and to current language policy. In this way, the article maps out the language policy that is possible in Valencia in the medium term.

La política lingüística en les eleccions valencianes de 2011

Aquest treball s’ha realitzat en el marc del projecte La prevision del futuro de las comunidades bilingues en contextos multilingues: el caso catalan aquende y allende nuestras fronteras, financat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat (Ref. 2010-16066).

Un tema oblidat: les relacions interdialectals del català

Aquest article es publica dins el marc del projecte de recerca «La prevision del futuro de las comunidades bilingues en contextos multilingues: el caso catalan aquende y allende nuestras fronteras», financat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat (codi de referencia: FFI 2010-16066).

Transmissió intergeneracional del català i característiques sociodemogràfiques dels progenitors

Latest Language Policy Proposals in Education in the Valencian Country

Resum : L’article analitza la relacio entre el posicionament ideologic dels estudiants universitaris valencians i el seu comportament linguistic. A mes de l’eix tradicional esquerra-dreta, l’autodefinicio ideologica requerida inclou tambe la identificacio nacional-regional i la postura sobre la unitat de la llengua catalana, objectes de disputa ideologica sempre latent, ara i ades explicita, al Pais Valencia. Els usos linguistics son tambe plurals i diversos; de fet, un punt d’interes remarcable es la correlacio entre els mes lligats a l’habit o als contextos de proximitat i els mes intencionals o de relacio secundaria. Es en aquests darrers on les idees poden tindre un paper mes determinant. Paraules clau : usos linguistics, ideologia, identitat, estudiants universitaris, Valencia.

/pdf/usos-linguistics-i-ideologia-que-fan-els-universitaris-58ivit2vxb.pdf

Josep Àngel Mas Castells

Papers

La política lingüística en les eleccions valencianes de 2011

Un tema oblidat: les relacions interdialectals del català

Transmissió intergeneracional del català i característiques sociodemogràfiques dels progenitors

Latest Language Policy Proposals in Education in the Valencian Country

Usos lingüístics i ideologia: què fan els universitaris valencians?