Supplementary Proceedings of the 16th International Conference on Conceptual Structures
(ICCS'08). Toulouse, France, July 7-11, 2008.

/pdf/using-automatically-generated-students-clickable-conceptual-s7vr2lv86q.pdf

Problèmes de linguistique générale

Using automatically generated students' clickable conceptual models for e-tutoring

En aquesta tesi s'analitzen les restriccions que la fonologia imposa sobre l'exponencia del genere. En concret, s'explora la interaccio entre epentesi i flexio nominal en el sistema clitic del pallares. Ates que la flexio s'esdeve en posicio final de mot, s'argumenta que l'epentesi s'evita en aquesta posicio per tal de mantenir una estricta correspondencia entre estructura morfologica i estructura fonologica. En canvi, en alguns contextos s'hi poden inserir vocals flexives per tal de facilitar la sil·labificacio de la sequencia. En aquest treball s'assumeix que cada nucli sintactic funcional projecta una posicio tematica on es realitza el genere (Oltra-Massuet, 1999). Una aspecte clau de la proposta es la idea que els exponents de genere son trets flotants i, per tant, la flexio es realitza en dos passos. En primer lloc, en la posicio tematica s'hi insereix una vocal subespecificada (i.e., T ↔ V) i, posteriorment, els trets flotants ([+fem] ↔ [+baix], i.e., -[a]; [–fem] ↔ [+labial,–alt], i.e., -[o]) s' associen a la V de la posicio tematica. En l'analisi, emmarcada en la Teoria de l'Optimitat (TO), s'assumeix que l'ordenacio de les restriccions determina la presencia o l'absencia superficial dels trets flotants. El femeni sempre es realitza a causa d'una restriccio que afavoreix l'associacio del tret [+baix] (fet que implica la insercio de linies d'associacio no presents a l'input), mentre que al masculi s'evita la insercio de noves linies a l'output, fet que explica la realitzacio -[O] per defecte del masculi. Tanmateix, quan el genere forma part de la composicio morfosintactica d'un clitic, com en el cas del pronom masculi acusatiu de 3a persona del singular, aquests trets flotants es poden acabar associant a la V de la posicio tematica per tal de millorar l'estructura sil·labica quan es donen certs condicionaments fonotactics. Aquesta ‘solucio morfologica' es menys costosa que l'epentesi inicial perque no necessita crear una nova posicio estructural o inserir nous trets. L'operacio d'Empobriment (Bonet, 1991) esborra els tets de genere del pronom acusatiu de 3a persona del plural i, per tant, els trets fonologics que li corresponen no es poden utilitzar per assolir una sil·labificacio apropiada. La posicio tematica amb la vocal subespecificada es mante, pero, i els trets epentetics per defecte del pallares s'insereixen en aquesta posicio, motiu pel qual la vocal rep una interpetacio tematica. Aquesta solucio es prefereix a l'epentesi inicial perque la posicio tematica ja proporciona una posicio estructural. El mateix s'aplica a d'altres clitics que no tenen trets de genere. Tot i que el pallares mostra interaccions morfofonologiques complexes pel que fa a l'exponencia del genere, l'analisi en TO que es presenta en aquesta tesi fa referencia exclusiva a objectes fonologics. L'estructura morfosintactica del sistema nominal afecta els processos epentetics pero es pot continuar mantenint una modularitat estricta del sistema. A mes a mes, l'assumpcio de trets flotants evita l'us d'al·lomorfs de genere (Bonet et al. 2007). Quant als noms i adjectius, el proces general que, d'una banda, realitza una vocal subespecificada i, de l'altra, realitza trets flotants de genere, es valid nomes per a les terminacions per defecte. Es a dir, qualsevol vocal que no sigui -a (femeni) o -o (masculi) —si es realitza— no es pot considerar de genere i ha de ser especificada, en canvi, a la posicio tematica de l'entrada lexica. Per tant, els noms amb marques no regulars s'han d'emmagatzemar com a representacions complexes i la realitzacio s'ha de fer en un sol pas. Aixo dona suport a teories que suposen que un exponent o un conjunt d'exponents poden realitzar constituents morfosintactics que apleguen mes d'un node terminal (e.g., Siddiqi 2009, Caha 2009 or Bermudez-Otero 2012).

background or methods

/pdf/the-influence-of-phonology-on-inflection-4xlnyazvuh.pdf

The influence of phonology on inflection

And this is precisely what happens in the opening sentence of Pride and Prejudice: “It is a truth universally acknowledged, that a single man in possession of a good fortune, must be in want of a wife” (Austen, 1). But how does this instant seduction operate? At first reading, the sentence appears to state a truth, of universal import, the kind of truth we assign to the proposition, “It is a truth that water boils at 100° Celsius.” But it immediately weakens this assertion by stating that such truth is “universally acknowledged.” Far from being an improvement, this is a retreat: a truth is a truth is a truth, and I need not add that its acknowledgment is “universal” —there would be something strange in the statement that “it is a truth, universally acknowledged, that water boils at 100° Celsius.” And the situation gets even worse with the rest of

Three Accounts of Literary Style

Pourquoi repeter ? Repeter, c’est ne pas dire autrement, et ce faisant rendre les signes strictement non substituables. Le maintien des signifiants redonne aux signes leur « corps ». Les mots prives de corps sont interchangeables, les signes redevenus entiers voient au contraire se decupler leur potentialites semantiques et pragmatiques et peuvent assumer d’autres fonctions que celle de representation. Fonctions expressive, poetique et metalinguistique, bien sur, mais aussi ludique, humoristique, rituelle, performative… Nous posons que la repetition met au jour l’existence de deux modes de signifier pour le signe biface : d’une part la signification ou mode du signifie (les signes y sont substituables et sont donnes et recus comme arbitraires), d’autre part la signifiance ou mode du signifiant (les signes y sont non-substituables et sont donnes et recus comme motives). Nous illustrons notre these de la signifiance incarnee de la repetition au moyen de la figure de la reduplication, que nous definissons comme geste verbo-vocal, a mi-chemin entre parole et geste. Nous montrons ensuite comment la triplication (repetition egale ou superieure a trois) peut faire glisser la parole vers le chant et assumer une function incantatoire.

background

/pdf/repetition-et-incarnation-dans-l-enonciation-4liqe90nmh.pdf

Répétition et incarnation dans l'énonciation

Les notions de theme, sujet / predicat, rheme sont l’objet de tant de confusions que la plupart des etudes concluent a l’impossibilite d’une mise au clair. On peut quand meme distinguer trois orientations dans les problematiques : logique, syntaxique et communicative. La binarite que posent toutes les comprehensions n’est toutefois ni evidente, ni universelle. Le cas des « predicats nominaux » et celui des enonces monotermes semblent mettre en question cette dualite fondatrice car le theme y predique deja.

/pdf/variations-sur-un-theme-qui-toujours-deja-predique-3jdo8xxhpa.pdf

Variations sur un thème qui « toujours déjà » prédique

Communication using symbols (such as words) structured with grammar

Problèmes de linguistique générale

Citations

Using automatically generated students' clickable conceptual models for e-tutoring

The influence of phonology on inflection

Three Accounts of Literary Style

Répétition et incarnation dans l'énonciation

Variations sur un thème qui « toujours déjà » prédique

Related Papers (5)

The Minimalist Program

Cours de linguistique générale

How to do things with words

Derivation by phase

Lectures on Government and Binding